Ahir el Madrid de ‘Mou’ ho va comprovar, va tastar el sabor amarg de la humil·liació i de la sensació que es viu quan et guanyen amb arguments futbolístics. El plantejament de Guardiola és excel·lent i l’execució dels seus jugadors és espectacular. No hi ha més. Podran parlar de nosaltres, podran intentar desestabilitzar amb comentaris, “canguelos”, “cagometros” i arbitratges. Però no podran amb l’equip, amb una filosofia de joc com la del Barça i amb un vestidor que és una pinya.

Hem de ser conscients que estem vivint un dels moments més importants de la història del Barça. Segurament, no tornarem a veure mai més jugadors com Xavi, Messi, Iniesta, Piqué, Pedro, Puyol, Valdés, Alves o Busquets. Estic convençut que costarà molt tornar a concentrar uns professionals d’aquesta magnitud en un vestidor i fer que es compenetrin com ho fan en l’actualitat.

Guanyar títols, batre al Madrid i practicar aquest futbol és una fita molt i molt complicada d’aconseguir. Nosaltres ho hem fet. I per seguir vivint-la i gaudir-ne molts anys hem de ser humils i no caure amb l’error de creure’ns que som els millors. Deixem que els elogis vinguin de fora, que ens aplaudeixin arreu del món, però no optem per la prepotència o la superioritat. Perquè en el moment que cometem aquest error, enterrarem una filosofia i una manera d’entendre el futbol.

Joan Muro

Aquí hauiria d’haver acabat la polèmica però, a Solbakken, aquesta situació el va beneficiar en tot moment. El tècnic dels danesos, enmascarat de Mourinho al més pur estil Halloween, va seguir amb les crítiques o “bromes” a la sala de premsa. Primer diu que “Pinto és la poma podrida de la cistella del Barça” i, posterioment, reclama “quatre partits de sanció pel porter”. Així mateix, el principal diari danès recollia una frase que, suposadament, Solbakken va dir als seus homes a l’entrenament previ on feia referència que “a Messi només se’l podia parar a patades”. I, ja per acabar, pica-baralla al final del partit amb Guardiola.

Què està passant? Aquí no actua d’ofici la UEFA? Per sancionar un porter s’actua però per reclamar duresa en la sanció o insultar a un jugador de l’equip contrari, no. En què quedem? Senyors de la UEFA, crec que hem de ser justos i sancionar a aquells que veritablement s’ho mereixen. Després de tota aquesta polèmica, només estic d’acord amb Solbakken amb una cosa: que en ocasions el Camp Nou sembla un cementiri. El que no sap és que al teatre s’està callat perquè l’espectacle ho mereix.

JM

Serà difícil però jo sóc d’aquells que creuen que el més important és tenir dos jugadors de gran qualitat per posició. La temporada passada ens queixàvem que teníem una plantilla curta, que no hi havia suficient per encarar totes les competicions amb màximes garanties. De moment, han marxat Henry, Chrygrynskiy i Touré i segurament ho farà Márquez. El Barça ha incorporat Villa i Adriano i deixa sense substitut la posició que ocupa el gran Sergio Busquets.
Si marxa Márquez, jugador que ja va decaient, ens quedem sense cap home de garanties en aquesta posició. Cal fitxar i cal pensar molt bé que ens cal un altre central per poder oxigenar Puyol, Piqué i Milito. Així mateix, ens cal un mig centre que pugui donar descans a Busquets.

Tot i aquest raonament he de confessar que sóc un enamorat de Cesc. Però realment el podrem comprar? Què és més important un jugador o una garantia d’equip? Sincerament, crec que hem de pensar en la llargada de la temporada i amb la necessitat de cobrir amb garanties el conjunt per a la propera campanya. Si a sobre podem fitxar Cesc fantàstic, però dubto moltíssim que puguem fer tots aquests fitxatges. Ara caldrà esperar uns dies més i veure els moviments i les decisions que vol prendre en Pep.

JM

I a mi això ahir em va tranquil·litzar moltíssim. Sentir la veu del nostre tècnic va ser com un retorn a la normalitat, a la calma, a la veu de la confiança en un estil, en una forma de fer. És la veu del nostre entrenador, d’aquell que ens ha promés feina i dedicació per damunt de tot. I això a la parròquia blaugrana ens encanta.
En poc més d’una hora, el tècnic de Santpedor va repassar totes les incògnites que hi havia a sobre la taula: el difícil fixtatge de Cesc, les possibles sortides de Ibra i Márquez, el traspàs de Chrygrynskiy, l’arribada d’Adriano i la durada del seu contracte. I tot aquest repàs el va fer sent fidel al seu estil, amb la seva veu tan mesurada i les paraules tan ben escollides.

Des d’ahir i fins que acabi la temporada tinc la certesa que ens ho passarem bé. Tots tenim ganes que torni al nostre Barça, que rodi la pilota i que augmenti el ritme de partits necessaris per a la supervivència dels malalts del futbol, com és el meu cas. L’únic desig que demano per a la propera temporada és un augment de nivell per part de la resta d’equips de la Lliga. Necessitem que hi hagi emoció, dificultats i un punt de por necessària perquè no es converteixi en una lluita Barça-Madrid. Ja que sinó serà molt avorrit.

JM

Sembla que aquesta temporada tindrà bona pinta. Si ens fixem bé, Guardiola i Mourinho són dos entrenadors que controlen tot el que passa dins i fora al camp. Tot és important i cal tenir-ho en compte perquè no falli res durant la temporada. Aquesta meticulositat fa que els dos vulguin donar sentit a l’equip, a la idea de fer pinya i per això obliguen als seus jugadors a dinar junts. Amb aquestes accions transmeten la importància de ser un conjunt unit per guanyar i aconseguir títols. Així mateix, Pep i Mou apliquen sancions a aquells que arriben tard als entrenaments o no respecten el codi intern.

Tot i tenir molts punts en comú cadascú té el seu estil. Un prefereix treballar sense protagonisme, sense alçar la veu i donant classes d’educació i elegància per allà on va. L’altre prefereix assumir tot el protagonisme i la pressió mediàtica davant els mitjans de comunicació i l’afició a crits. Dos estils similars en quan a objectius però molt diferents en el moment d’excutar-los. Al final de temporada veurem qui s’ha imposat, qui ha estat el vencedor i qui el vençut. Per això encara queda molt i caldrà esperar per veure si el ‘mercato’ canvia la fisonomia dels equips.

JM

Ells pateixen una forta repressió per part dels xinesos, han hagut d’aguantar tortures, prohibicions i els han imposat un modus vivendi. En definitiva, sobreviuen en un territori on hi ha una manca de llibertats i de democràcia en el govern que els impossibilita viure com ells realment senten i volen. Molts ens varem preguntar perquè els xinesos actuaven així, perquè en ple segle XXI encara quedaven restes d’autoritarismes que condicionaven la vida dels altres. La seva resposta era pacífica, harmònica i tranquil·la, i deixava de banda qualsevol rebel·lió o actitud violenta. Wangchen apostava per viure i deixar viure en la pau i amb l’objectiu de trobar el karma mental que permetés viure de forma feliç en un món en crisi.

El què està clar és que si ha crisi nosaltres en som els culpables, som els responsables de no ser coherents amb allò que diem ser a l’hora de predicar. Els tibetans, al igual que els catòlics, tenen un líder representant de la religió budista que predica i sustenta els fonaments religiosos. Unes creences basades en el pensament positiu, en la no violència i en la pau. Els budistes tenen al Dalai Lama i nosaltres, els catòlics, tenim al Papa. Són figures que han estat escollides per transmetre uns valors que es van crear fa molts anys enrere i que avui es perden de manera ràpida.

Tinc la sensació que conforme van passant els anys, la crisi augmenta i amb ella desapareixen multitud de valors importantíssims que es deixen de costat. Segurament, un dels factors culpables d’aquesta situació que assenyalava Wangchen era l’afany de guanyar diners, fet en el que coincideixo directament. El que no veiem és què en comptes d’enriquir-nos el què estem fent és empobrir-nos espiritualment.

Joan Muro

Fins al moment, ja hem fet història. Estem a semifinals de la Champions League, anem líders a tres punts del Madrid i seguim demostrant la qualitat futbolística que tenim allà on juguem. Però cal tocar de peus a terra i frenar l’eufòria. Ara queden una sèrie de partits claus per culminar l’esforç fet fins ara, ara queda el més difícil, el més complicat.
A la Lliga, rivals com el Deportivo, el Vila-real o el Sevilla ens queden d’aquí al final de temporada. En Champions, l’Inter de José Mourinho i de Samuel Eto’o no ens posarà les coses fàcils. Sé que avui és un dia d’emoció després del passeig d’ahir a Chamartín, però ara no podem badar.

Ara hem d’animar, lluitar, acompanyar a l’equip en el tram decisiu de la temporada. Perquè s’ho mereixen, perquè jugui qui jugui el Barça no perd la seva identitat, el seu futbol, el seu estil. Pedro està a l’alçada i supera amb escreix al millor Ribéry que hem vist aquesta temporada. Messi està en el moment més explosiu de la seva carrera amb només 22 anys. Els centrals Milito, Piqué i Puyol són la millor assegurança pel porter que ha d’anar al Mundial, Victor Valdés. Xavi, Iniesta, Busquets, Keita o Touré són els creatius del mig del camp i els responsables del control i del toc. Alves i Maxwell els laterals de referència amb permís d’Abidal. I tot això sense oblidar a jugadors com Ibra, Bojan o Tití que, tot i tenir menys continuïtat, són peces claus en aquest equip.

Ara no podem deixar-nos endur per eufòries ni celebracions. Hem de seguir treballant amb humiltat, serenitat i respecte ja que depenem de nosaltres mateixos. En moments com aquests, cal recordar frases històriques del nostre tècnic. “Si perdem, seguirem sent el millor equip del món. Si guanyem, serem eterns”. Esperem que l’eternitat s’imposi.

JM

Joan Muro. Barcelona.
El grup d’hostaleria Fishop està preparant la seva expansió arreu del món venen un concepte nou i diferent que ja ha triomfat a ciutats com Barcelona o Platja d’Aro. Properament les ciutats de Madrid, Mallorca i Miami seran els destins d’aquesta peixateria moderna que combina peix fresc de llotja i sushi.

Fa cinc anys ningú hagués imaginat que el menjar japonès tindria tant d’èxit a la nostra societat. Però la idea que van tenir els membres del Grup Travi, Josep i Eduard Soler, s’ha convertit en un dels seus millors passos en la hostaleria que han fet en els més de 25 anys que porten en el sector. L’expansió de la marca Fishop està triomfant arreu del món actualment per la senzillesa del concepte que presenta.

Menjar sushi de gran qualitat i peix de llotja fresc és una fórmula nova i combinable que a ningú se li havia ocorregut fins fa dos anys quan el Fishop Barcelona va ser una realitat. En aquest projecte innovador i arriscat l’acompanyaven els germans Gascons, propietaris del Restaurant Els Tinars, i els Trincaires, Josep Maria Mainat i Toni Cruz. Conjuntament van crear aquest nou concepte, una peixateria moderna que acull a les persones que els hi agrada menjar peix fresc i sushi en un local acollidor i desenfadat.

Aquesta nova proposta ha generat molta expectació i són molts els restauradors que pensen com copiar-ho. El restaurant a més d’oferir la comoditat de fer l’àpat en les seves instal•lacions, disposa d’un servei de menjar per emportar i de compra de productes selectes exposats pel restaurant.

Tots els Fishop’s són iguals, tenen els mateixos productes i ofereixen els mateixos plats sense matisos ni complicacions en la seva carta. Fer-ho senzill potser ha estat la clau de l’èxit. Pensar el que ningú havia creat i fer-ho realitat de la manera més atractiva possible, ha deixat clar que és una idea que ha triomfat i que, si segueix així, ho continuarà fent allà on vagi.

La 35ena edició del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona ha tancat les seves portes després d’onze dies d’exposició amb més d’un milió de visitants i amb més de 60.000 pressupostos realitzats que poden acabar en vendes. En un context de crisi econòmica generalitzada, aquest esdeveniment s’ha presentat com una oportunitat de millora pel sector.

Enguany, la celebració del Saló ha coincidit amb la presentació de la nova mesura promoguda per l’Executiu central per millorar les vendes en un sector molt perjudicat per la crisi. El Govern central es compromet a donar 500 euros i proposa a les Comunitats Autònomes que ho complementin amb 500 euros més. El sector de l’automòbil hauria d’abonar 1000 euros més per cotxe. D’aquesta manera el Plan 2000E té un any de durada i entrarà en vigor a partir de l’1 de juny.

El desconeixement sobre els detalls d’aquesta mesura ha provocat que molts expositors critiquessin la mesura per falta d’informació i que els visitants assistissin al Saló amb intenció de fer ús del nou pla un cop entri en vigor. Pel que fa a les novetats exposades en aquesta edició, el nou Tata Nano ha estat l’estrella del Saló ja que es presenta com un vehicle anticrisi i a l’abast de moltes butxaques.

Albert Español – Joan Muro. Barcelona.

Amb el pas dels anys es va veure clar que el periodisme digital necessitava un canvi important, una  regeneració que aportés un contingut diferent i nou als consumidors d’informació en xarxa. Per aquest motiu, amb el canvi a web 2.0 podem afirmar que sorgeix el periodisme participatiu, que és l’acte que exerceix un individu quan juga un paper actiu en el procés de recol·lectar, reportar, analitzar o disseminar informació. És una col·laboració activa del ciutadà en la que traspassa la clàssica barrera del periodista- lector per formar part de la redacció. 

D’aquesta manera s’aconsegueix deixar de banda la passivitat fins ara mostrada i avançar en el terreny de millora constant del producte final, què és la notícia. Hi ha múltiples exemples en els mitjans de comunicació digitals que demostren el boom del periodisme participatiu i que confirmen la voluntat general de formar part de la notícia. Aquests són alguns dels exemples més evidents: comentaris de notícies, xats, fòrums, cartes al director, elaboració d’entrevistes, blogs, etc.

El treball de fi de carrera “Más allá de los blogs personales: el periodismo participativo en la prensa electrónica” de l’alumna Elena Trias de Bes, tracta amb molta profunditat el present i futur del periodisme participatiu, aportant dades molt interessants al respecte. Així mateix, el web de la revista Cafè Babel analitza en profunditat la història, el present i el futur més immediat de la professió. 

JM!