La consolidació d’un estil

A l’acabar el Clàssic, Pep Guardiola va dedicar la ‘maneta’ a Johan Cruyff i a Charly Rexach per ser els creadors d’un estil de futbol. Un model que va començar amb el Dream Team i que ha seguit amb Frank Rijkaard i amb Pep Guardiola com a tècnics. El resultat d’ahir, confirma que el Barça té un estil propi, una forma d’entendre i jugar al futbol única i molt vistosa. Si tots els engranatges funcionen, aquest equip és imparable.

Ahir el Madrid de ‘Mou’ ho va comprovar, va tastar el sabor amarg de la humil·liació i de la sensació que es viu quan et guanyen amb arguments futbolístics. El plantejament de Guardiola és excel·lent i l’execució dels seus jugadors és espectacular. No hi ha més. Podran parlar de nosaltres, podran intentar desestabilitzar amb comentaris, “canguelos”, “cagometros” i arbitratges. Però no podran amb l’equip, amb una filosofia de joc com la del Barça i amb un vestidor que és una pinya.

Hem de ser conscients que estem vivint un dels moments més importants de la història del Barça. Segurament, no tornarem a veure mai més jugadors com Xavi, Messi, Iniesta, Piqué, Pedro, Puyol, Valdés, Alves o Busquets. Estic convençut que costarà molt tornar a concentrar uns professionals d’aquesta magnitud en un vestidor i fer que es compenetrin com ho fan en l’actualitat.

Guanyar títols, batre al Madrid i practicar aquest futbol és una fita molt i molt complicada d’aconseguir. Nosaltres ho hem fet. I per seguir vivint-la i gaudir-ne molts anys hem de ser humils i no caure amb l’error de creure’ns que som els millors. Deixem que els elogis vinguin de fora, que ens aplaudeixin arreu del món, però no optem per la prepotència o la superioritat. Perquè en el moment que cometem aquest error, enterrarem una filosofia i una manera d’entendre el futbol.

Joan Muro

Solbakken, els xiulets i la mare que el va…

Feia molt de temps que no escrivia sobre futbol però crec que l’ocasió ho mereix. El partit d’ahir contra el Copenhague i tota la polèmica que el va envoltar m’ha indignat ja que no s’està actuant amb igualtat. El matx contra els danesos es va escalfar pel partit d’anada, quan Pinto va xiular i el davanter danès va caure a la trampa. Acció incorrecta de Pinto i sanció. Primer de tot, crec que els dos partits que li cauen al porter suplent del Barça no són justos ja que estem actuant d’ofici per una acció determinada que cap dels sis àrbitres de la UEFA va veure. Per tant, és responsabilitat del davanter seguir o no seguir fins que l’assistent aixeca la bandereta. El porter ha de ser astut i intentar enganyar al davanter sempre que pot.

Aquí hauiria d’haver acabat la polèmica però, a Solbakken, aquesta situació el va beneficiar en tot moment. El tècnic dels danesos, enmascarat de Mourinho al més pur estil Halloween, va seguir amb les crítiques o “bromes” a la sala de premsa. Primer diu que “Pinto és la poma podrida de la cistella del Barça” i, posterioment, reclama “quatre partits de sanció pel porter”. Així mateix, el principal diari danès recollia una frase que, suposadament, Solbakken va dir als seus homes a l’entrenament previ on feia referència que “a Messi només se’l podia parar a patades”. I, ja per acabar, pica-baralla al final del partit amb Guardiola.

Què està passant? Aquí no actua d’ofici la UEFA? Per sancionar un porter s’actua però per reclamar duresa en la sanció o insultar a un jugador de l’equip contrari, no. En què quedem? Senyors de la UEFA, crec que hem de ser justos i sancionar a aquells que veritablement s’ho mereixen. Després de tota aquesta polèmica, només estic d’acord amb Solbakken amb una cosa: que en ocasions el Camp Nou sembla un cementiri. El que no sap és que al teatre s’està callat perquè l’espectacle ho mereix.

JM