És sabut per tothom que els culers som persones especials. Tenim un nivell de pessimisme elevat, una sensació de por envers el futur i una paciència molt limitada. Però això forma part de l’ADN del seguidor blaugrana ja que és un inconformisme que es porta endins i que ens delata arreu del món. Les noves generacions de seguidors ja no són així. Han viscut el Barça de les sis copes i sembla com si tot fos diferent. S’han criat amb les rodes de premsa d’en Pep Guardiola i amb la sabiesa que desprén aquest entrenador.
I a mi això ahir em va tranquil·litzar moltíssim. Sentir la veu del nostre tècnic va ser com un retorn a la normalitat, a la calma, a la veu de la confiança en un estil, en una forma de fer. És la veu del nostre entrenador, d’aquell que ens ha promés feina i dedicació per damunt de tot. I això a la parròquia blaugrana ens encanta.
En poc més d’una hora, el tècnic de Santpedor va repassar totes les incògnites que hi havia a sobre la taula: el difícil fixtatge de Cesc, les possibles sortides de Ibra i Márquez, el traspàs de Chrygrynskiy, l’arribada d’Adriano i la durada del seu contracte. I tot aquest repàs el va fer sent fidel al seu estil, amb la seva veu tan mesurada i les paraules tan ben escollides.
Des d’ahir i fins que acabi la temporada tinc la certesa que ens ho passarem bé. Tots tenim ganes que torni al nostre Barça, que rodi la pilota i que augmenti el ritme de partits necessaris per a la supervivència dels malalts del futbol, com és el meu cas. L’únic desig que demano per a la propera temporada és un augment de nivell per part de la resta d’equips de la Lliga. Necessitem que hi hagi emoció, dificultats i un punt de por necessària perquè no es converteixi en una lluita Barça-Madrid. Ja que sinó serà molt avorrit.
JM
