Avui és un dia de celebració, de ressaca després d’haver guanyat ahir al Santiago Bernabéu per segon any consecutiu. Un altre rècord pel conjunt dirigit per Pep Guardiola que passarà a la història i que quedarà en la memòria de molts de nosaltres. Avui és un dia de felicitat, d’orgull, de satisfacció després d’haver aconseguit tres punts importantíssims al camp de l’etern rival. Però vull tocar de peus a terra. Segurament, el Guardiolisme s’ha apoderat de molts de nosaltres, ens ha afectat de tal manera que és difícil deixar-se endur per les emocions quan encara queda tan camí per fer.
Fins al moment, ja hem fet història. Estem a semifinals de la Champions League, anem líders a tres punts del Madrid i seguim demostrant la qualitat futbolística que tenim allà on juguem. Però cal tocar de peus a terra i frenar l’eufòria. Ara queden una sèrie de partits claus per culminar l’esforç fet fins ara, ara queda el més difícil, el més complicat.
A la Lliga, rivals com el Deportivo, el Vila-real o el Sevilla ens queden d’aquí al final de temporada. En Champions, l’Inter de José Mourinho i de Samuel Eto’o no ens posarà les coses fàcils. Sé que avui és un dia d’emoció després del passeig d’ahir a Chamartín, però ara no podem badar.
Ara hem d’animar, lluitar, acompanyar a l’equip en el tram decisiu de la temporada. Perquè s’ho mereixen, perquè jugui qui jugui el Barça no perd la seva identitat, el seu futbol, el seu estil. Pedro està a l’alçada i supera amb escreix al millor Ribéry que hem vist aquesta temporada. Messi està en el moment més explosiu de la seva carrera amb només 22 anys. Els centrals Milito, Piqué i Puyol són la millor assegurança pel porter que ha d’anar al Mundial, Victor Valdés. Xavi, Iniesta, Busquets, Keita o Touré són els creatius del mig del camp i els responsables del control i del toc. Alves i Maxwell els laterals de referència amb permís d’Abidal. I tot això sense oblidar a jugadors com Ibra, Bojan o Tití que, tot i tenir menys continuïtat, són peces claus en aquest equip.
Ara no podem deixar-nos endur per eufòries ni celebracions. Hem de seguir treballant amb humiltat, serenitat i respecte ja que depenem de nosaltres mateixos. En moments com aquests, cal recordar frases històriques del nostre tècnic. “Si perdem, seguirem sent el millor equip del món. Si guanyem, serem eterns”. Esperem que l’eternitat s’imposi.
JM
