Un món de crisi global

He reflexionat molt després de la xerrada amb Thubten Wangchen. Les seves paraules i les seves reflexions m’han confirmat que des d’altres religions també es coincideix en que vivim en un món que pateix una greu crisi de valors. L’afany de guanyar diners, de tenir poder i de voler dominar qui sap què és més important que qualsevol altre cosa i això condiciona i caracteritza a la societat en la que vivim i en la que viuen els tibetans.

Ells pateixen una forta repressió per part dels xinesos, han hagut d’aguantar tortures, prohibicions i els han imposat un modus vivendi. En definitiva, sobreviuen en un territori on hi ha una manca de llibertats i de democràcia en el govern que els impossibilita viure com ells realment senten i volen. Molts ens varem preguntar perquè els xinesos actuaven així, perquè en ple segle XXI encara quedaven restes d’autoritarismes que condicionaven la vida dels altres. La seva resposta era pacífica, harmònica i tranquil·la, i deixava de banda qualsevol rebel·lió o actitud violenta. Wangchen apostava per viure i deixar viure en la pau i amb l’objectiu de trobar el karma mental que permetés viure de forma feliç en un món en crisi.

El què està clar és que si ha crisi nosaltres en som els culpables, som els responsables de no ser coherents amb allò que diem ser a l’hora de predicar. Els tibetans, al igual que els catòlics, tenen un líder representant de la religió budista que predica i sustenta els fonaments religiosos. Unes creences basades en el pensament positiu, en la no violència i en la pau. Els budistes tenen al Dalai Lama i nosaltres, els catòlics, tenim al Papa. Són figures que han estat escollides per transmetre uns valors que es van crear fa molts anys enrere i que avui es perden de manera ràpida.

Tinc la sensació que conforme van passant els anys, la crisi augmenta i amb ella desapareixen multitud de valors importantíssims que es deixen de costat. Segurament, un dels factors culpables d’aquesta situació que assenyalava Wangchen era l’afany de guanyar diners, fet en el que coincideixo directament. El que no veiem és què en comptes d’enriquir-nos el què estem fent és empobrir-nos espiritualment.

Joan Muro

Frenar l’eufòria

Avui és un dia de celebració, de ressaca després d’haver guanyat ahir al Santiago Bernabéu per segon any consecutiu. Un altre rècord pel conjunt dirigit per Pep Guardiola que passarà a la història i que quedarà en la memòria de molts de nosaltres. Avui és un dia de felicitat, d’orgull, de satisfacció després d’haver aconseguit tres punts importantíssims al camp de l’etern rival. Però vull tocar de peus a terra. Segurament, el Guardiolisme s’ha apoderat de molts de nosaltres, ens ha afectat de tal manera que és difícil deixar-se endur per les emocions quan encara queda tan camí per fer.

Fins al moment, ja hem fet història. Estem a semifinals de la Champions League, anem líders a tres punts del Madrid i seguim demostrant la qualitat futbolística que tenim allà on juguem. Però cal tocar de peus a terra i frenar l’eufòria. Ara queden una sèrie de partits claus per culminar l’esforç fet fins ara, ara queda el més difícil, el més complicat.
A la Lliga, rivals com el Deportivo, el Vila-real o el Sevilla ens queden d’aquí al final de temporada. En Champions, l’Inter de José Mourinho i de Samuel Eto’o no ens posarà les coses fàcils. Sé que avui és un dia d’emoció després del passeig d’ahir a Chamartín, però ara no podem badar.

Ara hem d’animar, lluitar, acompanyar a l’equip en el tram decisiu de la temporada. Perquè s’ho mereixen, perquè jugui qui jugui el Barça no perd la seva identitat, el seu futbol, el seu estil. Pedro està a l’alçada i supera amb escreix al millor Ribéry que hem vist aquesta temporada. Messi està en el moment més explosiu de la seva carrera amb només 22 anys. Els centrals Milito, Piqué i Puyol són la millor assegurança pel porter que ha d’anar al Mundial, Victor Valdés. Xavi, Iniesta, Busquets, Keita o Touré són els creatius del mig del camp i els responsables del control i del toc. Alves i Maxwell els laterals de referència amb permís d’Abidal. I tot això sense oblidar a jugadors com Ibra, Bojan o Tití que, tot i tenir menys continuïtat, són peces claus en aquest equip.

Ara no podem deixar-nos endur per eufòries ni celebracions. Hem de seguir treballant amb humiltat, serenitat i respecte ja que depenem de nosaltres mateixos. En moments com aquests, cal recordar frases històriques del nostre tècnic. “Si perdem, seguirem sent el millor equip del món. Si guanyem, serem eterns”. Esperem que l’eternitat s’imposi.

JM